Carregant la pàgina...

Converses

Conversa inaugural

Adult que acompanya, infant que creix

Vicenç Arnaiz

Psicòleg

Psicòleg jubilat i voluntari en actiu. President de l’Observatori de la infància i de la família de Menorca.
Proposta d'aportació al diàleg:

La salut i la conversa humanitzaren el desenvolupament d’algunes espècies d’homínids.

La cura conversada al nadó posa en marxa la singular cultura de les relacions que obté la mirada com la primera gran confirmació transformadora i la veu com camí per dir-se. Ni adult ni infant tornem a ser els mateixos.

A partir de llavors, en bona mesura, el creixement és una cerca per construir relacions des d’ allò més íntim construït amb la paraula de tots i amb la veu que és ben particular.

La cura i les converses amb els infants contenen encara misteris que fan possible la descoberta de la singularitat, la seguretat del plural i el gaudi de l’envelliment.

Professor emèrit de Filosofia i Síndic de la UdG
Proposta d'aportació al diàleg:

Anàlisi de la riquesa estimulant de l’etimologia: dels ètims “adultus”, “adolescens” (de “ad”+ “alo”), “educare”, es desprèn la idea d’ “alimentació” i de “péixer” com a nucli de la relació (educativa) entre adult i infant. Pot formular-se com a objectiu la capacitat de l’infant i del jove de nodrir-se ell mateix per al propi creixement, o la importància d’un creixement autònom. Creixement autònom comporta –i significa- viure la llibertat. El repte educatiu és trobar l’equilibri entre la necessitat inicial de guia i la progressiva necessitat de decisió pròpia de l’infant, l’adolescent, el jove. Cal mantenir-se entre la guia moderada i crítica estimulant d’un creixement en llibertat o configuració d’una vida plenament autònoma -sense caure en una guia rígida o allargada en el temps, el paternalisme - i, a l’altra banda, el creixement desmanegat, desorientat, d’una llibertat sense comprensió i acceptació dels valors constructors de la personalitat plena.

Juan Manuel del Pazo

Professor emèrit de Filosofia

Conversa clausura

Qui fa què? Adult i infant des de la neurociència i la psicomotricitat

Marta Portero

Doctora en Neurociències

Doctora en Neurociències. Professora de la unitat de Psicobiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i del grau de Medicina de la Universitat de Girona. Investigadora en el grup de Neurobiologia de l’Aprenentatge i la Memòria de l’Institut de Neurociències de la UAB. Autora de diversos articles d’impacte nacional i internacional. Co-autora del llibre 10 Ideas Clave Neurociencia y Educación.
Proposta d'aportació al diàleg:

Els recents progressos en el camp de la neurociència sobre com és el cervell, com es desenvolupa i com es donen els processos d’aprenentatge i plasticitat cerebral, ha permès el desenvolupament de coneixements i pràctiques pedagògiques basades en l’evidència científica.

L’objectiu de la conferència-conversa és reflexionar sobre estudis neurocientífics que pretenen proporcionar eines útils i fonamentació teòrica sobre com funciona el cervell durant la infància. Com es desenvolupa el cervell? Per què és important el moviment? Quin ha de ser el rol del docent? És bo l’estrès per aprendre? Aquestes i d’altres preguntes es respondran amb una sessió de reflexió pedagògica que combinarà el coneixement neurocientífic amb la pràctica d’aula.

Psicòleg i psicomotricista. Formador de psicomotricistes.
Proposta d'aportació al diàleg:

En la maduració psicològica de l´infant, l´acompanyament per part de l´adult és un factor essencial. Una finalitat important de la psicomotricitat és afavorir justament aquesta maduració psicològica per la via corporal. I a la sala de psicomotricitat, l´infant es manifesta corporalment a través del moviment i del joc, on l´acompanyament de l´adult és també un factor essencial.

Per poder fer aquest acompanyament, el o la psicomotricista ha d´adquirir un sistema d´actituds. En el context de la formació, es proposa que aquestes actituds s´assoleixin a partir d´una experiència vivenciada, a través sobretot d´una pràctica corporal.

Aquest acompanyament també té unes connotacions diverses, segons si ens situem en un context psicomotor de pràctica educativa i preventiva, o bé en un context de pràctica d´ajuda terapèutica.

Josep Rotauza

Psicòleg i psicomotricista